ARRIVA L' AIGUA

Com ja vaig comentar, al 1903 es fà arrivar l'aigua als horts, però els pisos no disposaven d'aigua corrent. La gent l'anava a buscar a les fonts del voltant: "la font de l'altra banda", a l'esquerra del riu i "la font de més lluny",a la dereta del riu, davant de l'aeri, més próxima a la colonia, de millor accés i on hi havien els safareixos per la bugada.
He de dir que originals per posar nom a les fonts ho eren.
Anys després es fan els safareixos a la mateixa fàbrica, en la foto podeu veurels.
A l'any 1910, l'Enric Gomis, fa costruir la canonada per fer arrivar l'aigua als pisos i als anys 30 es construieix el diposit, a la part de dalt de l'esglèsia.
La colonia, de mica en mica, es va modernitzant.

DIFERENCIES

El funcionament en totes les colonies era el mateix, eren petits pobles dintre d'un altre poble o ciutat. Però Can Gomis es diferencia del reste per dos coses molt importants: la gran xemenia i la torre dels amos.
Bueno, la xemenia no hi era a totes, però en la majoria si i es una de le coses que primer es veu dintre del paissatge i per on se identifica ràpidament on hi ha una colonia o les restes d'ella.
La torre dels amos era la casa dels amos de la colònia. En un primer moment era la residencia habitual i mica en mica va a pasar a ser la casa d'estiueix  o residencia de descans a temporades. Es deia la torre dels amos perque aquesta casa tenia una o dos torres adosades a la casa per donar a coneixer la posició de qui vivia. A Can Gomis tans sols hi va fixar la seva residencia l'Enric Gomis quan es va fer càrrec de la direcció de l'empresa i ho va fer en un pis de l'escala 2 (actualment la 5), crec que va ser en un 2°pis.
Les fotos pertanyen a les cases dels amos de la Bauma, de Can Pons i de Viladomi Nou on podeu veure clarament les torres que les diferencien. Les primeres torres dels amos es feien tocant la fàbrica (la Bauma) i després es van començar a construir aillades, en un lloc més tranquil dintre de la colònia (Can Pons i Viladomiu)

UBICACIONS

A Can Gomis, com a totes les colonies no hi faltava de res: hi havia l'escola, el cafè amb la botiga, la cooperativa, l'esglèsia, el teatre. El cafè era el lloc d'esbatjo dels treballadors del poc temps que disposaven, ja que la feina a la fàbrica els hi deixava poques hores lliures. Amb la botiga i la cooperativa tenien assegurats els queviures i era una forma de reinversió en la colonia: tot quedava al mateix lloc.
També hi havien horts i galliners que estaven llogats als treballadors que volien.
Actuament la numeració no es la mateixa, posaré la relació perque us situeu on estaven ubicades les intalacions antigament.
Esc 1 ara esc 3
Esc 2 ara esc 5 abans el cafè i la botiga
Esc 3 ara esc 7 abans la cooperativa
Esc 4 ara esc 9
Esc 5 ara esc 11
Esc 6 ara esc 13 abans l'escola
Esc 7 ara esc 15
Esc 8 ara esc 17
Els horts estaven al davant dels balcons de les escales 7 i 8 i els galliners a la part del darrera.
En les fotos es veuen on estaven els galliners.

NOUS ESPAIS

Al 1902, hi anaven a l'escola 9 nens entre 3 i 10 anys. Per fer d'escola es va habilitar uns dels baixos de l'escala 6.
Quan vaig parlar de l'esglèsia, vaig comentar que la primera  es va fer en un local anexe als pisos. Aquest local primer va ser una quadra i després el menjador pels treballadors. Amb la construcció de la nova esglèsia, es van construir també la nova escola i un edifici de pisos per acollir a més treballadors i als mestres. En aquest mateix edifici, es va habilitar un lloc pel teatre que també s'utilitzava per fer les tómboles i les xocolatades en les comunions.
En les fotos podeu veure el nou edifici de pisos, al costat de l'esglèsia.

INCENDI

Reprenem la història...

Al juliol de 1899 va haver un incendi a la fàbrica: una espurna va saltar sobre les bales de cotó. Pràcticament va quedar tota destruida, poc es va salvar, algun del fusos utilitzats i poca cosa més. Durant gaire bé una any, la fàbrica va quedar parada. Al setembre del mateix any, Francesca Cornet demana els permisos adients per poder fer la reconstrucció i al juny del 1900 ja tornava a esta en funcionament. Aprofiten les obres per ampliar la fàbrica.

Fins al 1901, la societat estava integrada per la vidua del Sr Gomis i dos dels seus fills, en Francesc i en Joaquim. A partir d'aquell any, entra a formar part l'altre fill, l'Enric i la direcció de l'empresa pasa a les seves mans, fins llavors estava en mans del cunyat de la Sra Gomis.

Segons el cens de l'època, al 1902 hi treballaven 130 persones, dels quals hi hauria algún nen, ja que entraven a treballar a partir dels 11 anys.

la colònia al 1910

FESTA DEL ROSER '18

En la recuperació de la festa del Roser del passat disabte, vam tenir un fer insòlit: el tren va arrivar a la mateixa porta!!!. Can Gomis té tren propi... no us enganyo.
Una imatge val més que mil paraules. Mireu el video i gaudiu del mateix que nosaltres.

FESTA DEL ROSER 2018

L' altre dia comentava que seria maco recuperar les festes... dit i fet: ahir vam celebrar la 1a festa del Roser després de molts any. La primera de moltes. Va ser petita peró gran. S'ha pogut fer amb la il.lusió dels veins, molta il.lusió. Entre tots ho hem aconseguit!!!
Moltes gracies a tots els veins i veines que s'han implicat.
Gracies al Sr Alcalde de Monistrol per ajudar-nos en aquest projecte, poder fer-ho relitat i compartir-ho amb nosaltres: Moltes gracies Joan.
Hi ha moltisimes fotos. En els propers dies, donaré més detalls i publicaré més fotos.

FESTES I

Les festes a Can Gómis eren frecuents. Era una de les poques coses que es feien per esbarjo dels treballadors.
En la festa major de la colònia, que com vaig comentar es feia pel Roser, es montava un envelat, es feia teatre a carrec del jovent, s'organitzava una tómbola i xocolatada pels infants a carrec del mossen responsable de l'esglèsia.  A part de la gent que hi vivia, venien dels pobles del voltant, sobretot de Monistrol. En aquella època, Can Gómis estava integrada en el poble.
I si es restauresin les festes a la colònia, encara que no més fos la del Roser??. Avui dia, tant sols podria ser pels veins, familiars i algún conegut, pel problema d'aparcament, però es demostaria que la colònia torna a tenir vida, que existim.

Crec que alguna cosa es cou a Can Gomis...

FESTES

Després d'uns dies de inactivitat, torno a estar aquí.
Com haveu pogut comprovar, a la colònia hi havia molta vida social. Qualsevol cosa que es feia era excusa suficient per montar una festa. I no eren festes petites, eren motiu d'esbarjo per tota la gent de la colònia, incloent els amos i gent de Monistrol i moltes vegades durava més d'un dia. Per la benedicció de l'esglèsia es va fer festa durant una setmana!
A part d'aquetes, la colònia tenia la seva festa major. No se sap des de quan es feia però es celebrava pel voltant de Sant Pere, a finals de juny.
A partir de la inauguració de l'esglèsia, es va començar a celebrar pel Roser, 7 d'octubre, i es feia coincidir amb el primer cap de setmana d'aquest mes.

Progama de la festa per la
benedicció de l'esglèsia

ESGLÈSIA III

Aquí teniu unes fotos de l'esglèsia actualment. Si mireu el campanar detingudament, veure que encara continua buit.

ESGLÉSIA II

Una vegada construït el campanar, es necessitaven unes campanes per poder anunciar tots els actes que es feien a la colònia en general. Es van encarregar a Alemanya i quant les van portar, es va fer festa grossa per presentar-les en societat, era un 24.11.1963. Eren tres campanes de diferents mides i es feien sonar mitjançant un motor que hi havien posat a cadascuna, que les feia anar acompassadament i s'accionaven des d'uns botons instal·lats a la porta d'acces del campanar. Cada campana portava gravat: en un costat la Mare de Déu del Roser, a l'altre costat la Creu, les montañes de Montserrat i el riu Llobregat ,en un altre l'escut de la casa que les va fondre i dues inscripcions
El 8.12.1963, es fa la inauguració oficial de les campanes, motiu pel qual es fà una altra festa.

L'església va ser molt important per la vida de la colònia, ja que va ser el testimoni principal de casaments, batejos, comunions festes i d'altres actes que es feien. En aquella època tot anava acompanyat d'una missa. Si les parets parlessin!!!
A l'octubre del 1988 les campanes van ser robades, deixant mut el campanar.

ESGLÉSIA I

L'església del Roser fou inaugurada el 14 d'octubre del 1930.
Es una església d'estil neoromànic amb planta triabsidal. No tenia campanar, tant sols una petita espadanya amb una campana que feia la seva feina. Té vidreres policromades per on entra la llum del sol, el frescos de les parets, al voltant de l'altar Major i de la cúpula, representen els quatre Evangelistes i algún passatge de la Biblia.

Dintre del mateix projecte hi havia l'escola amb una habitació pel mestre, nous habitatges pels treballadors, una sala anexa a l'església i el campanar.

L'any 1960 es comença el nou campanar i les obres acaben a mitjans del 1961.

ESGLÉSIA

Aquesta setmana farem un petit salt en el temps i parlarem de l'església.

La primera església es va construir aprofitant un edifici anexe adossat a la colònia, al costat de l'escala nº 1, que havia sigut una quadra i després la cuina pels treballadors. Aquest espai es va beneir com a església l'any 1911.
Era una nau no gaire gran, d'uns 10 metres de llarga per 4 metres d'amplada. Hi tenia un petit campar amb una campana i una creu. L'altar era de fusta amb un estil romànic. La pica per l'aigua beneita era de marbre. Hi havia dos confesionaris, uns quants bancs, dos reclinatoris i una petita sagristia. L'església es va dedicar a la Sagrada Familia, única imatge que hi havia.

Al 1927 es fa el projecte per construir l'església del Roser, però fins al 1929 no es comença a edificar per la burocràcia de l'època. Una altre vegada la lentitud de la burocràcia de l'epoca!... i avui en día ens continuem queixant del mateix.

Església en construcció

Acabada al 1930

INICIS

La colònia Gomis està ubicada al terme municipal de Monistrol de Montserrat, a la carretera C55, en la zona coneguda com a “Costa Vallbona”.
Durant el S XIX, el Sr Fransec Gomis i Soler, empresari tèxtil des de feia temps, amb una empresa que es dediava a la confecció de cintes de seda ubicada a Manresa, decideix construir una fàbrica al terme de Monistrol de Montserrat, en un petit salt d’aigua del Riu Llobregat, a la zona de “Costa Vallbona”. Desprès d’anys de negociacions per la compra dels terrenys i la burocràcia de l’època, a finals del mateix segle la fa construir.
Alguns dels primers treballador hi viuen a la mateixa fàbrica, en una zona habilitada com a vivenda.
Pocs anys desprès, inicia la construcció de l’edifici de pisos. Cap a finals dels anys 90 del S XIX hi vivien a la colonia 32  families. Era un edifici de 54 pisos distribuits en 8 escales.



La foto data d’aquella època i sembla que no estigui acabat

BENVINGUTS

He creat aquest blog per tots aquells que vulguin coneixer la historia i curiositats d’aquesta petita colònia industrial no gaire coneguda.
El meu interés per la colònia va començar quan vam adquirir un pis en la mateixa. Al buscar informació sobre la seva història, em vaig trobar que no hi havia gaire, que es parlava molt d’altres colònies, però no de Can Gomis. Tant sols vaig trobar algun treball on s’anomena la colònia, alguna ruta per Montserrat on el punt de partida es la mateixa i un llibre. Un llibre escrit per una persona que va viure, que la coneix molt bé.
Basant-me en aquestes troballes i, sobretot, en el llibre ” Can Gomis, història d’una colònia industrial a les ribes del Llobregat", de Ramon Benavente i Freixas, intentaré explicar la seva història: els inicis, construcció, vida a la colònia, etc.
Aniré escribint coses i publicant fotos, encara que no sigui d’una manera gaire cronològica.




Per començar, un petit resum en format de video.

Animeu-vos a escriure comentaris, explicar vivencies, anècdotes i enviar fotos, tant antigues com actuals que volgueu siguin publicades.

Desitxo que ho disfruteu tant com jo.