Com ja vaig comentar, al 1903 es fà arrivar l'aigua als horts, però els pisos no disposaven d'aigua corrent. La gent l'anava a buscar a les fonts del voltant: "la font de l'altra banda", a l'esquerra del riu i "la font de més lluny",a la dereta del riu, davant de l'aeri, més próxima a la colonia, de millor accés i on hi havien els safareixos per la bugada.
He de dir que originals per posar nom a les fonts ho eren.
Anys després es fan els safareixos a la mateixa fàbrica, en la foto podeu veurels.
A l'any 1910, l'Enric Gomis, fa costruir la canonada per fer arrivar l'aigua als pisos i als anys 30 es construieix el diposit, a la part de dalt de l'esglèsia.
La colonia, de mica en mica, es va modernitzant.
Durant el S XIX, el Sr Fransec Gomis i Soler, empresari tèxtil des de feia temps, amb una empresa que es dediava a la confecció de cintes de seda ubicada a Manresa, decideix construir una fàbrica al terme de Monistrol de Montserrat, en un petit salt d’aigua del Riu Llobregat, a la zona de “Costa Vallbona”. Desprès d’anys de negociacions per la compra dels terrenys i la burocràcia de l’època, a finals del mateix segle la fa construir.
Alguns dels primers treballador hi viuen a la mateixa fàbrica, en una zona habilitada com a vivenda.
Pocs anys desprès, inicia la construcció de l’edifici de pisos. Cap a finals dels anys 90 del S XIX hi vivien a la colonia 32 families. Era un edifici de 54 pisos distribuits en 8 escales.

La foto data d’aquella època i sembla que no estigui acabat